1.5 Multiculturalitat: Una perspectiva educativa (Contacte de llengües)

1.5 Multiculturalitat: Una perspectiva educativa

Pot una societat plural generar una identitat col·lectiva?
Com educar per a promoure, des de la diversitat, societats cohesionades, amb sentit de comunitat, amb mecanismes de cooperació i d’integració?
Quina funció cap reclamar a l’escola en aquest context sociocultural heterogeni?
Pot l’educació intercultural suposar una resposta a aquestes preguntes?

1.4 Els mitjans de comunicació (Contacte de llengües)

1.4 Els mitjans de comunicació

La Llei d’ús també té en compte la presència de la llengua als mitjans de comunicació. Un projecte de normalització ha de parar molta atenció al mitjà de comunicació més influent i que arriba més directament als ciutadans com és, en primer lloc la televisió i, en segon lloc, la ràdio.
En una societat moderna els mitjans de comunicació audiovisuals tenen una gran influència en els models lingüístics que usa la població i tant és així que proporcionen cohesió social per la difusió de la llengua estàndard oral, de la qual han de fer ús a les seues graelles de programació.

1.3 Normalització i normativització (Contacte de llengües)

1.3 Normalització i normativització

• NORMALITZACIÓ : És l'única possibilitat per posar fre a la substitució lingüística i es basa en:

1. Voluntat Política: Els governants han de protegir i resguardar el gran patrimoni cultural que és una llengua. Han de tenir voluntat per a defensar les llengües minoritzades que s'hi troben al seu territori. Però perquè una política tinga èxit, els parlants han de ser lleials a la llengua.
2. Normativització: Els filòlegs fan una normativa de la llengua i elaboren una gramàtica, un diccionari, regles ortogràfiques, etc. per tal de difondre-la als àmbits d'ús cultes.
3. Estandardització: El registre estàndard fa possible la difusió de la llengua. Tots els parlants es veuen identificats.
4. Política lingüística: Es crea una direcció de política lingüística que fa una planificació lingüística.

1.2 Història social: Panorama històric del conflicte de les llengües al País Valencià (Contacte de llengües)

1.2 Història social: Panorama històric del conflicte de les llengües al País Valencià

Naixement i Expansió. Dels segles VII al XIV

1. Consciència de la nova llengua.Documents escrits i primeres denominacions.
2. L'expansió geogràfica del català: expansió mediterrània i expansió peninsular.
3. La cancelleria reial. Creació d'un model de prestigi.
4. La formació de la tradició literària del català.

Personalitats de diferents àmbits de la Comunitat impulsen una iniciativa legislativa popular per una radio y televisió pública i en valencià

Com sabem i jo he dit a algun text a aquest blog, la presència del valencià als nostres mitjans de comunicació és pràcticament nul·la des de el tancament de la radio i la televisió públiques. Doncs bé, a aquesta noticia diverses personalitats de tots els àmbits del País Valencià reivindiquen exactament açò. Ací vos deixe el enllaç a la notícia del grup Europapress.

Valencià, clar què sí?

El gran problema que contempla el valencià al panorama actual és com cada vegada pareix que hi han menys parlants d'aquest idioma al nostre territori. Aquest problema s'accentua conforme ens apropem als nuclis urbans del nostre territori, sobretot pel que fa a València i Alacant. Tant els pobles i ciutats que envolten aquests nuclis com les pròpies capitals notem una tendència a la desaparició del parlar que tants anys hi ha hagut a les nostres terres. Alguns atribueixen açò a temes com la immigració, les diferències idiomàtiques i culturals a aquests nuclis o la importància del castellà per damunt de qualsevol llengua minoritzada, com és pot considerar el català. I crec que aquesta última és realment la raó per la qual el català es troba a una situació compromesa al País Valencià. Com ja hem vist a aquesta assignatura, la normalització i normativització de la llengua és l'única arma que hi ha per evitar que el català s'extinguisca amb el pas del temps. Per una part podem dir que si que existeix una normativització que regula la variant del català que parlem els valencians i valencianes, a més de unes institucions que actualitzen aquestes normes al nostre temps. Però d'altra ens trobem en un procés de normalització de la llengua tal vegada no molt encertat baix el meu punt de vista. I és que crec que un dels passos indispensables per normalitzar la llengua és promocionant-la a la educació i les institucions públiques.

La televisió dels valencians

Com tots sabem i jo he insistit a aquest espai, la televisió pública al País Valencià va desaparèixer de les nostres pantalles a finals de novembre de l'any 2013. Després de quasi 30 anys d'emissió RTVV tancava les seues portes per culpa d'una situació política i econòmica que havia sigut provocada pel mateix partit polític que havia decretat el seu tancament. Però no només va tenir conseqüències per als treballadors de la cadena, els quals es trobaren de un dia cap a altre al carrer, sinó que les conseqüències socials i culturals son si cap més greus encara.