Valencià, clar què sí?

El gran problema que contempla el valencià al panorama actual és com cada vegada pareix que hi han menys parlants d'aquest idioma al nostre territori. Aquest problema s'accentua conforme ens apropem als nuclis urbans del nostre territori, sobretot pel que fa a València i Alacant. Tant els pobles i ciutats que envolten aquests nuclis com les pròpies capitals notem una tendència a la desaparició del parlar que tants anys hi ha hagut a les nostres terres. Alguns atribueixen açò a temes com la immigració, les diferències idiomàtiques i culturals a aquests nuclis o la importància del castellà per damunt de qualsevol llengua minoritzada, com és pot considerar el català. I crec que aquesta última és realment la raó per la qual el català es troba a una situació compromesa al País Valencià. Com ja hem vist a aquesta assignatura, la normalització i normativització de la llengua és l'única arma que hi ha per evitar que el català s'extinguisca amb el pas del temps. Per una part podem dir que si que existeix una normativització que regula la variant del català que parlem els valencians i valencianes, a més de unes institucions que actualitzen aquestes normes al nostre temps. Però d'altra ens trobem en un procés de normalització de la llengua tal vegada no molt encertat baix el meu punt de vista. I és que crec que un dels passos indispensables per normalitzar la llengua és promocionant-la a la educació i les institucions públiques.

Pel que fa a la educació hi ha que reconèixer que s'estan intentant fer les coses bé. Cada dia son més els pares i mares que decideixen inscriure al seu xiquet en una línia en valencià a l'escola. I gràcies a institucions com Escola Valenciana, cada dia es millora la qualitat d'aquest ensenyament per a garantir la competència lingüística dels alumnes en aquesta llengua. Però en la actualitat i amb la famosa Llei LOMQE, aquest model educatiu (el qual tenia prou defectes encara que havien de corregir) es troba en perill. I com que la educació és una part molt important cap a la normalització de la llengua, aquest procés corre perill per una sèrie de polítics que menyspreen les llengües minoritàries del nostre estat, i pensen que així estan millorant la adquisició de altres llengües estrangeres com és l'anglès. I realment el que van a aconseguir és que la competència lingüística dels alumnes a aquestes tres llengües siga menor. Però deixant de banda la resta de llengües, el català a les nostres escoles va a patir i molt per culpa de decisions com aquestes on és veu clarament que el respecte cap a les llengües minoritàries de l'estat és nul. I la normalització de la nostra llengua patirà també una desacceleració molt gran, augmentat així el risc a fer desaparèixer el català al País Valencià al llarg del temps. 

D'altra banda i pel que fa a promoció de la llengua a les institucions públiques no cal que diga res. Almenys a València, el català a ajuntaments, cossos de seguretat, administracions públiques i demés institucions del País Valencià és només simbòlic, només ocupa un parell de frases als escrits oficials. I no parlem de dialogar en català amb els funcionaris d'aquestes institucions, on la gran majoria parlen en castellà i una gran part d'aquests no és capaç ni de contestar en català. Aquest aspecte em pareix primordial per a normalitzar la llengua, ja que el més important d'aquesta és tenir una utilitat però com podem veure moltes vegades es converteix en una dificultat. Però tampoc podem demanar molt a unes institucions regides per partits polítics on el català no té cap valor i on els seus líders no parlen mai en català, en inclús s'avergonyeixen de parlar-lo. Els primers que deuen promocionar una llengua deuen ser ells mateixos i els que deuen protegir-la contra la seua desaparició son ells, però ara mateix ens trobem en una situació de diglòssia on és el poble el que defensa la llengua, mentre que són els polítics i les institucions públiques les que pareix que estan lluitant en contra del català.

Si volem que la nostra llengua continue existint tenim que lluitar per ella, ajuntar-nos i lluitar per la seua normalització i continuïtat. I sempre que ens pregunten si parlem o no valencià, tenim que contestar amb la boca ben oberta i la mà al cor: Clar que sí!