"Fartera" de polémica

Per desgràcia jo no sóc cap periodista contrastat ni cap escriptor experimentat, el que desgraciadament dificulta la clara expressió de les meues idees a aquest espai que em brinda la xarxa i pel qual puc declarar les meues opinions. Encara així, espere que s'entenga la meua intenció a aquest article d'opinió(si es pot nomenar així). I el motiu que em porta a escriure'l no és un altre que la continua polèmica que orbita al voltant de la ment dels valencians que si "ací parlem valencià o català", que si som part de "Catalunya o som espanyols", que si "Catalunya per ací, Espanya per allà"...Estic fart.

Estic fart d'una polèmica sense cap fonament on els nacionalistes espanyols ens mengen el cap  per tal d'allunyar-nos de el pensament independentista de Catalunya i del que és prou més greu, de la nostra unitat com a poble, amb uns trets característics que inclouen la llengua i que son part molt important de la cultura del País Valencià. També estic fart de que Catalunya ens intente posar en contra de l'estat espanyol per tal de separar-nos d'aquest com a una unitat estatal que va tenir lloc fa centenars d'anys i de la qual no tinc massa clar si els beneficis serien majors que les pèrdues. Estic fart que parlar de valencià o català a territori valencià siga un tema tabú, ja que cada vegada que parlem de valencià alguns diran que la nostra llengua es la catalana mentre que el valencià és un dialecte d'aquesta o, per contra, ens diran que aquesta llengua i la catalana son molt diferents i no volen que hi haja una vinculació amb el català i amb la seua cultura i costums. Estic fart que es parle de nacionalismes, independentismes, conservadorisme, fatxes i rojos. De veres que estic fart que qualsevol cosa que envolta la nostra cultura o la nostra llengua estiga envoltada d'una boira plena de polèmiques pel que fa a coses que moltes voltes li donem més transcendència de la que té. 

Sempre ens trobem amb discussions amb una mena de paraules i termes que al cap i a la fi no deixen de ser això, paraules. Les persones, la cultura que tenim i la nostra llengua, tinga el nom que tinga, son trets nostres que ens identifiquen com a membres del poble valencià. Trets els quals deguem cuidar i conservar, ja que formen part de la nostra història i sobretot de la nostra identitat. Però d'altra banda també cal tindre en compte que si hi ha alguna cosa que enriqueix una cultura és la intersecció d'aquesta amb altres cultures diferents, i és clar que la resta dels espanyols ens aporten d'altres coses que en fan més rics culturalment parlant, a més de les cultures que conviuen amb nosaltres vinguts d'altres països. Però en compte d'intentar aprendre noves costums a banda de conservar les nostres pròpies ens passem la vida discutint sobre aquestes paraules que l'únic que fan és desviar l'atenció cap a una altra banda i no ens donem que el que realment estem deixant de banda són la nostra cultura i la nostra llengua. I que una llengua tan pròpia i tan rica com la nostra s'estiga perdent és tota una aberració.

Si d'alguna cosa estic segur és que el poble valencià deu defendre les seues costums i la seua llengua, i açò desgraciadament no ocorre al País Valencià, on per culpa d'uns polítics que se'ls veu que els importa més bé res el que passe amb la llengua, la estem perdent. Si realment discutirem amb ells el cas de posar unes bones polítiques lingüístiques i no per determinar si som catalans o espanyols ara no parlaríem d'un procés de substitució de la nostra llengua pel castellà. Però clar, és açò el que els interessa als polítics no? Senyores i senyor, deixem les nostres discussions per ximpleries com el nom de la llengua o del nostre territori un poc de banda i defensem realment el que és important de tot açò: la nostra llengua.